Soi uno enaimorau d'a fotografía d'a natura, espezialment á ro mío pais. Siempre me bi trobarez trafulcant ixos monz.
|
|
Creigo firmement que s'ie eba de fer belcosa ta refer ra nafra d'a emigrazión que esangnere (i encara esagna) es lugars d' Aragón, e que ras almenistrazións eberían de remerar-se de nusaltros més á sobent que ta fer embalses.
|
Sobrarbín e Biologo. No tienco pas retratos de mí ta alzar-tos. Només tos diré que lebo cameretas (Patillas á castellán).
 Ista fuella ye escrita en sobrarbés.
Soi encara prou bueno estudiant que veyerez-m'ie astí només á ros cabos de semana e prou.
Como descontáu, yé una coña, pruebo á dentrar á cada vegada que me trobo estresàu, e allora defino belcosa que me veniba ent'a testa. Siempre coderent t'os criterios d'a Biquipedia, peró.
Autualment soi estudiant de Biolochía en l'Universidát Autonoma de Barzelona, e vivo e triballo á ra Ziudát Condal, Encara que como ebe dito á més d'una vegada, soi de Sobrarbe e camino ixa tierra tan á sobent como tiengo tiempos.
También me bi trobarez á ra Wikipedia, l'enziclopedia liure á ra fabla castellana, e no son pocas ras mías contrebuzións t'a Viquipèdia, l'enziclopedia liure d'a fabla catalana. Istas següenz son ras mías fuellas d'usuario anllá:
Atenzión:
- No ebe estudiáu ro franzés denga. Si m'ebas de fer uno comentario á ra fuella de descusión á bela fabla que no esté l'aragonés, ro catalán o ro castellán, prego-te que febaz-lo en anglés.
- No he estudiat el francès mai. Si m'has de fer un missatge a la pàgina de discusió en una llengua que no sigui l'aragonès, el català o bé el castellà, et prego que ho facis en anglès.
- I have never studied french. If you are to leave some message into my talk page in any language being neither aragonese, nor catalan nor spanish, I beg you to just do it in english.
[Editar] l'Aragonés
l'Aragonés ye ra fabla romanze que remanexe encara güei en es lugars d'o Perineu. No ye guaire ra chent d'istas redoladas que sape que muitas d'as trazas que empregan, encara cuan fan uso d'o castellán, són orichinals d'a nuestra lengua, i, á es mesmo tiempes, propias i diferenz d'as cuas carauterizan ra lengua castellana. Per contra, ra chent gran, qui son ers qui l'eban portau ent'es nuestros días, son no pocas vegadas ers qui reniegan d'a suya fabla, e consideran-la O charrar basto propio d'as redoladas montañesas, an, per bela ragón u autra, consideran que ra verdadera cultura no ibi plegueba. Asinas, l'aragonés ye tristament considerau per muitos d'es suios fablanz autuals poco menos que á un simbolo d'a cultura barruiera i antiga d'es qui no sentiban á charrar poliu.
l'Aragonés ye, puez, arrenglau ent'a falsa d'as chenerazions posteriors, que luen d'as guerras i miserias que abeban de sofrir es suios pais, tenén ra posibilidat d'arrepliegar estudeos, formazión, i no pocas begadas, d'eixir-ne d'as montañas de l'Alto Aragón, zaguer cubillar d'a fabla aragonesa, fent bela suerte d'inmersión ent'a tiarra baixa, tiarra ganada d'a fabla castellana en es zaguers sieglos (en Aragón) o ent'as grans capitals d'España, perdent asinas es zaguers vocables que podeban prou que conservar.
Cuatro Baras per á chunión.
Asinas, son cada día menos habituals en ra Tierra Baxa ras parolas como dallo, leitonero, aladro... que abeban sobrebibiu enta l'autualidat como á vestixios de l'antiga extensión d'a fabla aragonesa, disolvient-se en ra nueva fabla (castellana) como fosils de bel autro tiempo que, no obstante, estié més arredolau d'o que muitos podeban pensar. En ra mida que ixas viellas chenerazions incultas van amortant, va-se perdient con eras ra cultura d'o nuestro pais, d'a nuestra cent, d'o nuestro pasau: Agora, guadaña , almez, arado... son miqueta á miqueta suplantant ixas zagueras manifestazions d'o qui en autra epoca estiere ra lengua habitual d'es aragoneses, también en ra tiarra baixa, i en uno pasau luener, también d'autras rechions d'a Viella Corona (aintror de Valenzia, Murzia, etc..).
Tot ixo en contras, i l'aragonés encara medra.
Aragón! Aragón!, San Chorche ye ro nuestro patrón! (XD)
Güei, dos enemigos s'aliaian contra d'a nuestra fabla: Ra mala fama, rubor d'es viellos e inhibizión d'es xovens, filla ilexitima d'o carauter timido i hospitalario d'es buens soldaus d'Aragón, qui tot libran-lo i á masiadas vegadas cosa demanan á vescambeo, filla gorda que ra zaguera diutadura tetere bien, i ra Nafra con grans letras que encara tién ista tierra: l'espoblazión, ra fuyida d'es aragoneses ent'autres lugars d'a cheografía española, ent'a més pura rechira de bel futuro millor.
Una chenerazión con vergüenza d'a suia lengua, una chenerazión que n'ha oblidau es orichenes, i agora, ra terzena, que prene l'empenta de tirar-la ent'avant. Dimpués d'a transizión, aragoneses son ers qui güei son recapitulant ent'es tiempos d'es abuelez suios ta cullir l'experienzia, ras trazas lingüisticas, ra fonetica, ra cultura, i totas ras cosas que podeban ta exposar-las en soziedat. l'Aragonés no ye només una fabla, ye prenent ta belas personas también ro caire de maniera de vivir, de sentir (con ro corazón) i de retrobar es orichenes cuan tot parizeba ya perdiu.
No obstante, no m'agana de fer descursos politicos nazionalistas (perdon si ixo bi sembleba-se). Vivo en una tiarra an s'estila muito ixo, i, sines d'intenzion d'ofensar á dengún, ebe de dezir que creigo que ras nazions son, primerament, ras personas que bi habitan, dimpués ra suia cultura (inclusa ra fabla), i només á terzén puesto, ra suia bandera. Per ixo, creigo que es sentimientos nazionalistas son, tristament, entedigaus en España como una aina perfecta per es politicos ta empregar á ra chent como boregons per fins concretos, que probablement no lis-en fan mica benefizio, pero entozaus como ne son beluns, creien que son fent bela cosa important cuan reialment son estando utilizaus.
Creigo en l'obchetividat, en ra informazión, i en ra Memoria Historica cuan clueca i cuan no. Tresores per es cuos dengún partiu politico bi siente debozión.
[Editar] Ras mías dos ortografías
|
Ra mía relazión con Wikipedia
|
|
|
| Expression error: Unrecognised punctuation character ","% |
Faltan Expression error: Unrecognised punctuation character "," articlos ta plegar enta l'articlo 6000. |
|
|
|
 |
Iste usuario partizipa en Biquipedia dende fa 8 meses y 23 días . |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
 |
Para cuenta que iste biquipedista tien ro güello posato en os Zaguers cambeos ta beyer ro que faigas.
|
|
 |
Iste usuario tién prou treballo por ragóns d'estudeos. Yé por ixo que beye-se mermada a suya partizipazión en Biquipedia. |
|
|
Ta titulo personal ebe de dezir que creigo en ra implantazión d'a letra H i d'a letra V en l'alfabeto empregau en ra lengua aragonesa. Como segurament abrez veyiu, fai-las á servir dica agora només á escritos fuera d'es ambitos estriutament descriptius d'a biquipedia (només Descusions d'usuarios, A Tabierna, descusions d'articlos...) mas que denga á articlos en si. Encara que ra nuestra fabla no bi haiga feto aparexenzia encara en meyos ofizials e/ó desponga de reconoximent ofizial, no se l'ha de tratar pas como si estiere bela fabla rural caregada d'impregnazions d'incultura (que prou problema tién ya con ixa cuestión) i á més, dando ragón ent'o que bels leutors i fablanz d'autras luengas peninsulars aganarían á considerar.
l'Aragonés ye una lengua romanica, e como á tal, abere de manifestar ro rechistro completo i pragmatico de fonemas e grafías que permetireban-le d'estar expresado con correuzión, i, algora, inequiboqüidat. Per tot ro qui fa referenzia ent'as letras H i V, comprometo-me á respeutar l'autual grafismo en ras mías edizions d'articlos, encara que como deigo, siento-lo equivocau.
Autras observazions:
- Á més, trobo que l'autual ortografía (como ra qui ye més estendillada en biquipedia, no responsa ent'as particularidaz foneticas d'a mía variedat dialeutal. Asinas, veigo que no s'ibi gosa á fer destinzión d'entre ro sonido X [Sh'] i ro sonido Ch [Tx'] perque creigo que está pensada, como muitas cosas en tot ro que embolica l'aragonés, dend'a perspeutiva d'as variedaz dialeutals oczidentals d'a fabla, como es dialeutos Cheso ú Ansotán. También ye carauteristica ra utilizazión d'o sonido I (i latina) debant de X en ro dialeuto de l'aria zentral de Sobrarbe; Nusaltros dezinos baixar per cuentas de baxar ú bachar, faixeta per faxeta, etc. Á iste sentido, ras resemblanzas con es dialeutos d'a vezina Ribagorza (i encara con ro catalán) son evidenz, mientres que es charres oczidentals no s'ibi presentan.
- También empregamos ra preposizión á per indicar ubicazión (á més d'orientazión d'un movimiento, uso que de facto ye menos frecuent en Sobrarbe -sustituyix ta-), que sustituyix muitas begadas á en d'es dialeutos oczidentals. Ro mío sistema d'articlos natural ye ro sistema cheneral d'o complexo dialeutal de l'Aragonés Zentral: a, o, as, os con l'exzepzión d'o plural masculín se fa en es (posible vestixio d'a forma meieval ers). Particularment, io ers escribo toz con R inizial (exzepto es) perque ye bela forma muito frecuent en es charres oczidentals, i tiende ent'a homoxenizazión d'a fabla, perque siempre se pued alegar bela elisión fonetica d'ixa R.
|
Belas conviczións
|
 |
Iste biquipedista emprega como á nabegador d'internet ro
Mozilla Firefox.
|
|
|
|
|
|
 |
Iste usuario apoya y prautica o esbiellache. |
|
 |
Iste usuario no s'oblida d'a mosica tradizional aragonesa.
|
|
l'ivierne en ra mía tierra ye prou frequet per yo XDD.
- Sobre d'as elisions, zaguerament escribo finalizadas en T totas ras parablas como cherundios, adverbios de maniera, asinas como toz es sustantivos remataus en -ón, -án, -én que no estén deminutivos (p.ex. Zagalón). Ro motiu ye per pura resemblanza ent'o catalán, lengua an cua tenié ra suerte de fer ras clases de Secundaria. En catalán, ras terminazions foneticas de toz ixos vocables son exautament iguals que como se fan á l'aragonés, mientres que ra conservazion d'a T permite de fer ra deformazion nezesaria en es plurals suios. Asinas, per l'aragonés charrant (cherundio sustantivau, foneticament charrán) se puedería fer charrants, ro cuo, en ra prenunziazión de Sobrarbe enchasca perfeutament con ro sonido dera Z á final de parabla: charranz.
- Creigo que s'aberían de parar més cuentas ent'as normas ortograficas per ro catalán, per ras evidenz parellanidaz d'entre iste i l'aragonés, poderían estar més utils en ro momento de normativizar ra nuestra lengua, que á saber belunas d'o castellán.
- Es sobrarbins fenos muitas vegadas ras preposizions més per cuentas de más, per per cuentas de por, como con ras suias derivadas: perque, mesque, etc. Ista neutralizazión d'as vocals o ye muito frecuent á més en ras terminazions d'as parablas masculinas plurals (pued estar que ressemble también ent'á l'emprego d'o determinante masculín plural es). Per exemplo, malles per mallos, No trafulcar con mallez ("mallets", deminutivo de mallo, que tién ra silaba tonica dezaga).
- También femos neutralizazions de belas vocals e debant de i, convertient-las ent'á a per ro qui fa ent'a prenunziazión. Exemplos: Liarga per lierga (veiga-se Punta Lierga), Dianz per dienz, etc.
- Font = Fuen (Oc.)
- Pont = Puen (Oc.)
- Zillo = Zinglo (Oc.)
- Rosiella = Ababol (Oc.)
- Ya me'n remeraré de belunas més ;)
--Lascorz (Charrez-me)  05:15, 2 frebero 2007 (UTC)
|
Personalmén
|
 |
Iste usuario ye un bibliofilo. |
|
|
|
|
|
|
Temas an gosarez á trobar-ie as mías contrebuzións
|
 |
Iste biquipedista tién grandes conexenzias de Biolochía.
|
|
|
|
 |
Iste usuario yé afizionato tá temas d'Istoria.
|
|
|
Mosicalmén
|
 |
Iste biquipedista ye uno apasionau d'a guitarra (cuan ye bien tocada).
|
|
 |
Iste usuario ye muito afeuzionau t'a mosica blues e creigue que yé plena de fuerza.
|
|
 |
Iste usuario desfruta con ra mosica jazz.
|
|
 |
Tá iste usuario li fa prener una buena enyizión de rock.
(Ra suya nobia ne ye chelosa)
|
|
|
Iste usuario no s'oblida d'a mosica tradizional aragonesa.
|
|
Ro mío meyo de transporte en Caminando sobre las aguas (XD)
|
